Aplicacions i serveis ètics

Durant aquest confinament, molts hem tingut la necessitat de relacionar-nos i col·laborar amb familiars, amics, companys de feina, … mitjançant aplicacions i serveis que permeten comunicar-nos, per exemple, de videotrucada, de xat, etc.

Quan busquem quina aplicació o servei fer servir, moltes vegades triem la que percebem com a més ràpida, més còmode o la que fa servir mes gent i això ens pot portar a fer servir aplicacions i serveis que no tracten les dades que generem d’una manera prou ètica.

Hem de ser conscients de les implicacions de fer servir programari per així poder triar amb responsabilitat.

Abans de continuar, és important aclarir alguns conceptes que utilitzem en aquest article ja que distingim entre aplicació i servei i en alguns casos poden tenir significats similars: 

  • Aplicació: ens referim a un programa que s’executa en un computador, que està dissenyat per ajudar a realitzar una activitat i que l’usuari final en té una copia.
  • Servei: ens referim a tots aquells programes que s’utilitzen com a subscripció i estan centralitzats en servidors, per tant l’usuari no en té cap copia.
  • Programari: ens referim a qualsevol tipus de programa, ja siguin aplicacions o serveis.

Programari ètic

Què entenem per aplicacions i serveis ètics? una definició curta podria ser “aquelles aplicacions i serveis implementades amb programari lliure i que el model de negoci de l’entitat o empresa que el gestiona és respectuós amb els drets i la privacitat dels usuaris“.

En el món de la informàtica des de fa anys que s’ha vist la necessitat de desenvolupar productes guiats per una certa ètica, des dels articles i llibres publicats per Norbet Wiener a la dècada de 1940 que en posen les bases, fins al codi ètic consensuat per la Association for Computer Machinery, la organització científica i educacional més gran del món. Tot i això cada entitat o empresa aplica els criteris que considera convenients i alguns estats creen regulacions que són mal aplicades per ells mateixos condicionant l’actuació de les entitats i empreses que proveeixen aquests serveis i aplicacions en detriment dels drets dels seus ciutadans, per exemple, l’actuació de la NSA del govern dels EEUU de fa diversos anys.

Però, aprofundim una mica més en les característiques que creiem mes rellevants que hauria de tenir el programari per tal de que el puguem considerar ètic. Les principals són:

  • Ha de ser lliure
  • Ha de ser honest
  • Ha de ser respectuós amb la privacitat
  • Ha de ser respectuós amb la llibertat

Programari lliure

Mapa conceptual del programari lliure

D’acord amb la Free Software Foundation el programari lliure és aquell que dona als seus usuaris les següents llibertats:

  • Llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit.
  • Llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies.
  • Llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar a altres usuaris.
  • Llibertat per a millorar el programa, i alliberar les millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se.

Dels principis anteriors es desprèn que el codi dels serveis i aplicacions lliures han de ser de codi obert, es a dir, s’ha de poder tenir accés a tot el codi font.

Potser aquest sigui el punt més important de tots ja que això ens garanteix poder estudiar-lo i poder confiar en el que fa.

Honest

Un altre punt important és que els serveis o aplicacions siguin transparents i ens informin de les seves capacitats, limitacions, problemes potencials, etc. de forma clara. Això farà que puguem decidir si utilitzar-lo o no i puguem confiar en ell.

L’honestedat d’un servei o aplicació només es pot garantir si aquest és lliure i es pot estudiar.

Respectuós amb la privacitat

Actualment, la majoria de grans empreses d’internet, es guanyen la vida amb les dades que generen els seus usuaris. Generen perfils per identificar les necessitats i desitjos dels seus usuaris i venen aquesta informació a empreses anunciants. Només cal revisar els Acords de Nivell de Servei (SLA) que acceptem quan contractem un nou servei per saber que les dades que generem, segurament no es venen a tercers, però s’utilitzen per generar negoci.

Cada persona ha de decidir si es troba còmode amb aquesta relació, si val la pena fer servir un servei o aplicació gratuïta a canvi de que es pugui fer servir les seves dades i el perfil que en resulta per temes comercials.

Si volem més privacitat, i estar segurs de que es respecta, hem de fer servir serveis i aplicacions que ens ho garanteixin, que xifrin les nostres dades, les enviïn de forma segura, i que no les utilitzin per altres fins.

Un altre cop, només podem confiar amb programari lliure i que tingui unes característiques de seguretat suficientment potents com per assegurar que només nosaltres podem tenir accés a les dades. Breument, el que ens ha de proporcionar aquest programari i les entitats i organitzacions que el proveeixen o hostatgen són:

  • Les dades s’han de guardar encriptades i la gestió de les claus ha de ser prou segura perquè es garanteixi que només nosaltres hi tenim accés. Desconfiem de les entitats i empreses que també hi poden accedir, encara que allotgin aquests serveis. Volem evitar que els nostres proveïdors en facin un mal ús o un ús per finalitats obscures (hem de buscar proveïdors honestos) i que davant de possibles atacs de tercers per buscar benefici propi contra aquests proveïdors no permetin als atacants llegir les nostres dades.
  • Les dades s’han de transmetre, des dels servidors fins a nosaltres, encriptades de forma que sigui molt difícil la seva desencriptació, per evitar que tercers les llegeixin. Volem poder assegurar que entitats o organitzacions que puguin escoltar les dades no les pugui entendre.

Respectuós amb la nostra llibertat

Un aspecte important dels serveis és considerar si ens aporten llibertat o ens la prenen. En diversos articles de Richard Stallmann sobre serveis que substitueixen aplicacions i sobre la gratuïtat dels serveis es reflexiona sobre la perillositat d’alguns serveis respecte la nostra llibertat. Concretament, segons el tipus de tasca que volem fer un servei ens pot vulnerar greument la nostra llibertat. Hem de diferenciar si volem comunicar o volem crear, en aquest segon cas qualsevol servei que ens permeti fer una activitat que podríem fer amb una aplicació pròpia ens resta llibertat i hauríem de buscar una alternativa. Ens resta llibertat ja que, tot i que el proveïdor ens indiqui que fa servir programari lliure, no tenim accés al programa que està corrent en el servidor, no podem verificar que realment és el programa lliure que ens indiquen i no podem estudiar-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *