Reflexions per l’11s 2022

Aprofitem la Diada per reflexionar sobre la nostra sectorial, revisar la feina feta i plantejar les feines pel nou curs.

Què espera l’Assemblea de les sectorials?

2. A títol d’exemple, les funcions principals de les Assemblees Sectorials seran:

a) Estructurar i impartir programes de formació dels membres de l’Associació en l’àmbit d’interès de cada Assemblea Sectorial.

b) Divulgar i promoure les finalitats de l’Associació entre persones i entitats externes a l’Associació, però vinculades als àmbits d’actuació de l’Assemblea Sectorial, així com procurar la seva adhesió a l’Associació.

c) Produir argumentaris i materials de tota mena per a les finalitats formatives i divulgatives esmentades.

d) Organitzar i participar en jornades, trobades, conferències, fòrums i debats sobre els avantatges de disposar d’un estat independent en l’àmbit d’interès de l’Assemblea Sectorial.

Són funcions de les Assemblees Sectorials, a més de les previstes en els Estatuts, les següents:

a) Treballar per a l’extensió de les finalitats de l’Associació entre les persones que formen part de col·lectius organitzats a partir d’interessos comuns.

b) Actuar com a centre d’estudis i de treball en la matèria sectorial escollida, a fi de crear els arguments i materials tècnics necessaris per promoure i difondre les raons que justifiquen en cada àmbit la conveniència de crear un Estat català independent.

c) Debatre les propostes conceptuals, estructurals i organitzatives bàsiques idònies per al futur Estat català, amb el benentès que no es tractarà de definir opcions partidistes.

d) Presentar els seus treballs i conclusions, estructurats en àmbits, a les Assemblees Territorials i al Secretariat Nacional per difondre’ls posteriorment a la societat en general, així com assessorar-los en els seus respectius àmbits.

Qui som?

Quins són els nostres objectius?

  1. Difondre el missatge independentista dins l’àmbit de les TIC.
  2. Mantenir el contacte amb els diferents actors en aquest àmbit: universitats, col·legis professionals, associacions, sectorials de sindicats, professionals de renom…
  3. Promoure l’ús del català a la xarxa: webs, xarxes socials, proveïdors de continguts, programari, serveis a la xarxa, productes…
  4. Millorar la presència al web i a les xarxes socials: bloc, Twitter, Facebook…
  5. Donar suport a l’Assemblea en l’àmbit TIC, tant al SN com a les AB: formació, recomanacions, estudis, auditories…
  6. Estudiar les oportunitats i les dificultats en l’àmbit TIC d’un nou estat: estructures necessàries, possibles problemes, identitat digital autogestionada, democràcia directa…

Feina feta

Entre la feina feta en destaquem la següent:

  • Tu votes, tu comptes: recompte paral·lel a les eleccions del 21D del 2017
  • Participació en la campanya Eines de País (candidatures a Col·legis i associacions professionals) i, en particular, en la candidatura a la Cambra de Comerç de Barcelona
  • Judici farsa, pàgina web per denunciar el judici als presos polítics
  • Connexió wifi a Internet a les parades de la Diada 2019 on participava Fem Consell
  • Assessorament al Secretariat Nacional i a les Assemblees de Base: intranet, correu electrònic, seguretat informàtica, suport a les votacions presencials, eines de treball en equip en línia (arran de la situació provocada per la pandèmia)…
  • Formació al Secretariat Nacional i a les Assemblees de Base: seguretat informàtica, comunicació amb els socis…
  • Participació en la revisió dels estatuts i del reglament de règim intern
  • Foment de la col·laboració entre les Assemblees Sectorials: Fòrum Intersectorial
  • Auditories al sistema de votació electrònica de l’Assemblea General Ordinària i del Secretariat Nacional

Pla de treball

Estructurem el pla de treball per aquest curs en quatre eixos:

  • Seguretat informàtica
  • Eines de país
  • Comunicació
  • Argumentari

Recursos digitals per AB

Serveis ètics

Per tal de mantenir l’activitat de les Assemblees de Base (AB) durant el confinament cal trobar tot un seguit d’eines que facilitin el treball col·laboratiu per Internet. Aquestes eines també faciliten la participació i poden ajudar en la coordinació un cop acabat el confinament.

El criteri essencial per seleccionar els serveis és que les seves condicions d’ús respectin els drets i la privacitat dels seus usuaris i que s’implementin amb programari lliure, per això els qualifiquem d’ètics. Excloem especialment els serveis oferts per empreses que el seu model de negoci és el descrit a l’informe d’Amnistia Internacional del 21 de novembre de 2019 Surveillance giants: How the business model of Google and Facebook threatens human rights.

Les assemblees de base (AB) convoquen reunions de coordinació periòdicament. En aquestes reunions s’organitza i es reparteix la feina, es debaten propostes, es prenen decisions, es recullen noves propostes… Els serveis que presentem a continuació poden facilitar la coordinació en diferents circumstàncies.

Quines eines hem estudiat?

Loomio és una eina per ajudar a ordenar debats i prendre decisions. Es basa en els conceptes de grup, subgrup i fil de debat. Els fils de debat pertanyen a un grup (o subgrup) tot i que es pot convidar a altres usuaris a participar-hi. Dins d’un fil de debat es poden votar dates de reunió, propostes, oferir voluntaris o prioritzar propostes. Els fils i les entrades dins d’un fil poden emmagatzemar fitxers i imatges.

decidim és una eina de democràcia participativa adreçada a ciutats i organitzacions. Ofereix espais de participació (processos participatius, assemblees, consultes i iniciatives) i components per usar dins dels espais (propostes, votacions, resultats, trobades, texts participatius. . . )

Nextcloud és una eina per gestionar un repositori de fitxers. Mitjançant connectors ofereix tot d’eines pel treball col·laboratiu: calendari, agenda de contactes, grups, edició col·laborativa de documents, xat de text, veu i vídeo… També és possible la integració amb tot un seguit d’eines externes com ara discourse o Moodle, per exemple. Disposa d’app per a mòbil.

discourse és una eina de participació de tipus fòrum amb una interfície d’usuari que afavoreix el debat constructiu. Ofereix els conceptes de grups, categories, temes i entrades. Hi ha alguns grups amb rols predeterminats com el d’administrador o moderador. Els temes es poden etiquetar i es poden desar fitxers i imatges en les entrades. Mitjançant connectors es poden fer enquestes o eleccions. També es pot integrar amb altres eines. Disposa d’app per a mòbil.

Comparativa de funcionalitat

No és fàcil comparar les quatre eines perquè tenen propòsits diferents. Malgrat tot, hem intentat recollit algunes funcionalitats que podrien resultar útils per al desenvolupament del CAB en el següent quadre comparatiu.

Qui les usa?

Loomio: casos d’ús al seu web, a la viquipèdia.
decidim: casos d’ús al seu web, cercles.coop.
Nextcloud: casos d’ús.
discourse: clients del servei discourse.org, casos d’ús.

Com s’usen?

Les quatre eines estudiades són aplicacions web. Les aplicacions web normalment es divideixen en dos components, client i servidor, que s’executen en ordinadors diferents i es comuniquen mitjançant un protocol de xarxa. El client normalment s’executa en el navegador web de l’usuari tot i que també pot ser un programa client nadiu, com una app per a mòbil per exemple. El component servidor s’executa en un ordinador servidor que normalment s’allotja en un Centre de Procés de Dades.

Les quatre eines són programari lliure i per tant, es poden instal·lar en servidors propis sense necessitat de pagar llicències d’ús. Cal comptar el cost de llogar, instal·lar i gestionar el servidor i el programari.

Hi ha associacions, cooperatives i empreses que ofereixen aquest programari com a servei. Algunes associacions ofereixen el servei gratuïtament perquè es financen amb donatius, per exemple el servei Framavox de l’associació Framasoft. Ofereixen serveis de pagament cooperatives, com loomio.org o cercles.coop i empreses, com Civilized Discourse Construction Kit, Inc o nexcloud.com. Majoritàriament ofereixen descomptes per a ONG.

Compleixen amb el GDPR?

Depèn de si el programari s’instal·la en servidors propis o s’usa algun servei proveït per un tercer. Si el programari s’instal·la en un servidor propi, la responsabilitat de complir amb el GDPR és de l’organització que manté el servidor.

Si s’usa un servei extern cal revisar les condicions del servei. La majoria de serveis hi dediquen un apartat en la seva política de privacitat.

Localització al català

Hi ha dos àmbits en què cal localitzar el programari: la interfície d’usuari i la documentació. La interfície d’usuari de decidim, Nextcloud i discourse estan localitzades al català completament o en gran part. Loomio no ho està.

Ara bé, pel fet que les eines triades són programari lliure, està a les nostres mans traduir-les o encarregar-ne la traducció.

Conclusions

Totes elles tenen funcionalitats que ajuden a ordenar debats i a prendre decisions. Ho fan amb més naturalitat les que estan orientades a aquesta tasca: Loomio i decidim. Malgrat que discourse està orientat a la gestió de fòrums, també seria una eina vàlida sempre que el pes dels mecanismes de votació no fos determinant. Nextcloud és una eina excel·lent per al seu propòsit, però és la que seria més difícil de configurar per ordenar debats i prendre decisions.

Una criteri a tenir en compte és la interacció amb l’eina per correu electrònic. Tant Loomio com discourse permeten rebre notificacions de respostes a comentaris o entrades en un fil de debat o tema per correu electrònic i a més, que la resposta s’incorpori al fil de debat o tema. Aquesta funcionalitat és adequada per usuaris de correu electrònic consolidats amb poca experiència amb eines de col·laboració.

Aplicacions i serveis ètics

Durant aquest confinament, molts hem tingut la necessitat de relacionar-nos i col·laborar amb familiars, amics, companys de feina, … mitjançant aplicacions i serveis que permeten comunicar-nos, per exemple, de videotrucada, de xat, etc.

Quan busquem quina aplicació o servei fer servir, moltes vegades triem la que percebem com a més ràpida, més còmode o la que fa servir mes gent i això ens pot portar a fer servir aplicacions i serveis que no tracten les dades que generem d’una manera prou ètica.

Hem de ser conscients de les implicacions de fer servir programari per així poder triar amb responsabilitat.

Abans de continuar, és important aclarir alguns conceptes que utilitzem en aquest article ja que distingim entre aplicació i servei i en alguns casos poden tenir significats similars: 

  • Aplicació: ens referim a un programa que s’executa en un computador, que està dissenyat per ajudar a realitzar una activitat i que l’usuari final en té una copia.
  • Servei: ens referim a tots aquells programes que s’utilitzen com a subscripció i estan centralitzats en servidors, per tant l’usuari no en té cap copia.
  • Programari: ens referim a qualsevol tipus de programa, ja siguin aplicacions o serveis.

Programari ètic

Què entenem per aplicacions i serveis ètics? una definició curta podria ser “aquelles aplicacions i serveis implementades amb programari lliure i que el model de negoci de l’entitat o empresa que el gestiona és respectuós amb els drets i la privacitat dels usuaris“.

En el món de la informàtica des de fa anys que s’ha vist la necessitat de desenvolupar productes guiats per una certa ètica, des dels articles i llibres publicats per Norbet Wiener a la dècada de 1940 que en posen les bases, fins al codi ètic consensuat per la Association for Computer Machinery, la organització científica i educacional més gran del món. Tot i això cada entitat o empresa aplica els criteris que considera convenients i alguns estats creen regulacions que són mal aplicades per ells mateixos condicionant l’actuació de les entitats i empreses que proveeixen aquests serveis i aplicacions en detriment dels drets dels seus ciutadans, per exemple, l’actuació de la NSA del govern dels EEUU de fa diversos anys.

Però, aprofundim una mica més en les característiques que creiem mes rellevants que hauria de tenir el programari per tal de que el puguem considerar ètic. Les principals són:

  • Ha de ser lliure
  • Ha de ser honest
  • Ha de ser respectuós amb la privacitat
  • Ha de ser respectuós amb la llibertat

Programari lliure

Mapa conceptual del programari lliure

D’acord amb la Free Software Foundation el programari lliure és aquell que dona als seus usuaris les següents llibertats:

  • Llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit.
  • Llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies.
  • Llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar a altres usuaris.
  • Llibertat per a millorar el programa, i alliberar les millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se.

Dels principis anteriors es desprèn que el codi dels serveis i aplicacions lliures han de ser de codi obert, es a dir, s’ha de poder tenir accés a tot el codi font.

Potser aquest sigui el punt més important de tots ja que això ens garanteix poder estudiar-lo i poder confiar en el que fa.

Honest

Un altre punt important és que els serveis o aplicacions siguin transparents i ens informin de les seves capacitats, limitacions, problemes potencials, etc. de forma clara. Això farà que puguem decidir si utilitzar-lo o no i puguem confiar en ell.

L’honestedat d’un servei o aplicació només es pot garantir si aquest és lliure i es pot estudiar.

Respectuós amb la privacitat

Actualment, la majoria de grans empreses d’internet, es guanyen la vida amb les dades que generen els seus usuaris. Generen perfils per identificar les necessitats i desitjos dels seus usuaris i venen aquesta informació a empreses anunciants. Només cal revisar els Acords de Nivell de Servei (SLA) que acceptem quan contractem un nou servei per saber que les dades que generem, segurament no es venen a tercers, però s’utilitzen per generar negoci.

Cada persona ha de decidir si es troba còmode amb aquesta relació, si val la pena fer servir un servei o aplicació gratuïta a canvi de que es pugui fer servir les seves dades i el perfil que en resulta per temes comercials.

Si volem més privacitat, i estar segurs de que es respecta, hem de fer servir serveis i aplicacions que ens ho garanteixin, que xifrin les nostres dades, les enviïn de forma segura, i que no les utilitzin per altres fins.

Un altre cop, només podem confiar amb programari lliure i que tingui unes característiques de seguretat suficientment potents com per assegurar que només nosaltres podem tenir accés a les dades. Breument, el que ens ha de proporcionar aquest programari i les entitats i organitzacions que el proveeixen o hostatgen són:

  • Les dades s’han de guardar encriptades i la gestió de les claus ha de ser prou segura perquè es garanteixi que només nosaltres hi tenim accés. Desconfiem de les entitats i empreses que també hi poden accedir, encara que allotgin aquests serveis. Volem evitar que els nostres proveïdors en facin un mal ús o un ús per finalitats obscures (hem de buscar proveïdors honestos) i que davant de possibles atacs de tercers per buscar benefici propi contra aquests proveïdors no permetin als atacants llegir les nostres dades.
  • Les dades s’han de transmetre, des dels servidors fins a nosaltres, encriptades de forma que sigui molt difícil la seva desencriptació, per evitar que tercers les llegeixin. Volem poder assegurar que entitats o organitzacions que puguin escoltar les dades no les pugui entendre.

Respectuós amb la nostra llibertat

Un aspecte important dels serveis és considerar si ens aporten llibertat o ens la prenen. En diversos articles de Richard Stallmann sobre serveis que substitueixen aplicacions i sobre la gratuïtat dels serveis es reflexiona sobre la perillositat d’alguns serveis respecte la nostra llibertat. Concretament, segons el tipus de tasca que volem fer un servei ens pot vulnerar greument la nostra llibertat. Hem de diferenciar si volem comunicar o volem crear, en aquest segon cas qualsevol servei que ens permeti fer una activitat que podríem fer amb una aplicació pròpia ens resta llibertat i hauríem de buscar una alternativa. Ens resta llibertat ja que, tot i que el proveïdor ens indiqui que fa servir programari lliure, no tenim accés al programa que està corrent en el servidor, no podem verificar que realment és el programa lliure que ens indiquen i no podem estudiar-lo.

Eleccions al Secretariat de la Sectorial d’Informàtica

A partir de l’última reunió ordinària s’ha actualitzat el calendari del procés electoral per renovar el Secretariat de la AS Informàtica.

Actualment ja es té constituïda la Mesa Electoral i està en marxa el període de presentació de candidatures, que s’allargarà fins al 4 de maig.

El procés electoral es realitzarà d’acord amb els Estatuts i el Reglament de Règim Intern vigents a l’ANC, i per analogia, segons el que es disposa en el Reglament Electoral utilitzat en les eleccions del SN.

Totes les comunicacions es faran via correu electrònic. Es poden presentar a l’elecció totes les persones membres de ple dret, amb antiguitat igual o superior als 180 dies, que estiguin al corrent de pagament i inscrites a la Sectorial.

El calendari actualitzat del procès electoral serà:

  • Fins el 4 de maig, presentació de candidatures.
  • El 5 de maig, anunci de les candidatures presentades.
  • Del 6 al 9 de maig, impugnació de les candidatures.
  • El 10 de maig, proclamació de candidatures.
  • El 13 de maig, sessió oberta de presentació de les candidatures, dins de la reunió ordinària.
  • Del 21 a 22 de maig, votacions, de forma exclusivament telemàtica. La data es podria posposar una setmana si el sistema encara no estigués preparat.
  • El 25/26 de maig (si les votacions es donen del 21 a 22 de maig), comunicació de resultats.
  • El 28 de maig (si les votacions es fan del 21 a 22 de maig), balanç de gestió del secretariat sortint i presa de posició dels nous càrrecs.

Iniciatives informàtiques contra la pandèmia

Com vam recordar a membres i simpatitzants de la mateixa el passat dimecres 18, la sectorial d’Informàtica de l’Assemblea Nacional Catalana continua activa. És moment d’estar confinades, però és pot fer molta feina des de casa.

En aquest sentit, fem difusió d’algunes de les diferents plataformes col·laboratives on les persones professionals de la informàtica poden donar un cop de mà per a aturar la pandèmia, especialment en l’àmbit de la impressió 3D; com sabeu, si teniu una d’aquestes impressores, podeu usar-les per a imprimir material mèdic.

Aquestes són només algunes; n’hi ha moltes més, però recordeu que cada iniciativa ha d’acabar produint productes homologats i validats pel CatSalut.

També hi ha tasques derivades, com transport o seguiment de la cadena de muntatge.

Cuideu-vos, confineu-vos… i si us és possible, col·laboreu.

VIII Assemblea General Virtual

Avui diumenge 21 de març és l’últim dia de votació virtual per la VIII Assemblea General Ordinària.

Les votacions s’han repartit en tres blocs, cada bloc s’ha pogut votar un dia diferent, podeu consultar els detalls aquí. Avui diumenge toca el bloc 3, un bloc importantíssim. Aquest inclou els següents punts:

  • Presentació i votació de l’informe de gestió del Secretariat Nacional
  • Presentació i votació de l’informe econòmic de l’exercici
  • Presentació i votació de la proposta de pressupost de l’exercici 2020
  • Votació de la proposta definitiva d’Estatuts i de Reglament de règim intern
  • Votació de la proposta definitiva de l’actualització de Full de ruta
  • Presentació i votació de la proposta de convocatòria del procés electoral per escollir els membres del Secretariat Nacional

Tant divendres com dissabte s’ha pogut votar el bloc 2, amb les esmenes a la proposta del Full de ruta. Aquest bloc conté tres esmenes aprovades per la Sectorial d’Informàtica, la 67 sobre el grup de treball, la 104 d’eines de país i la 105 d’estudis sociològics.

Des de la Sectorial d’Informàtica hem efectuat una auditoria del procés de votació per validar que el vot és secret i es transmet de forma correcta. També estem presents al Comitè Tècnic que vetlla pel desenvolupament correcte de la Assemblea General Ordinària.

Èxit de la xerrada a Sant Cugat

Aquest matí, la xerrada formativa sobre seguretat informàtica bàsica, organitzada per la territorial de l’assemblea a Sant Cugat del Vallès, i impartida per diversos ponent de la Sectorial d’Informàtica, ha estat un èxit.

Xerrada de seguretat informàtica, conceptes bàsics

El proper 18 de febrer és farà una xerrada sobre conceptes bàsics de seguretat informàtica a càrrec de la sectorial d’informàtica de l’ANC.

Si et preocupa la seguretat, integritat i confidencialitat de les teves converses per les xarxes .

Si vols saber quin rastre deixa la teva activitat a Internet.

Si t’agradaria saber que has de fer per protegir una mica millor les dades que gestiones.

Si vols tenir una mica mes d’informació sobre conceptes bàsics de seguretat informàtica t’hi esperem!

Dimarts 18 de febrer
Passatge Lluís Pellicer, 21
20h

Seguretat informàtica bàsica

Des de la sectorial d’informàtica estem impulsant la realització de xerrades sobre seguretat informàtica bàsica. Tenen com a objectiu principal recomanar serveis i programari (de correu electrònic, missatgeria, cercadors, etc.) respectuosos amb la privacitat i millorar la seguretat dels dispositius que utilitzem (mòbils i PC) per tal de protegir les dades personals. S’adrecen a tots els socis i simpatitzants que vulguin conèixer i reduir les possibles amenaces que es desprenen de l’ús dels seus dispositius electrònics.

Les formacions, per tal de fer-les arribar a tots els interessats, s’han fet amb col·laboració de les assemblees territorials.

De moment s’han realitzat xerrades a les assemblees territorials de Sants-Montjuïc, Les Corts i al Fòrum Intersectorial. Totes les xerrades han despertat gran interès entre els socis i simpatitzants amb gran afluència de públic.

Properament es realitzaran noves xerrades a l’assemblea territorial de l’esquerra de l’eixample, i s’està parlant amb diverses comissions per tal de fer-ho arribar a totes les assemblees de base. També s’ha previst fer-ho arribar a les assemblees exteriors mitjançant streaming.

S’espera que amb aquestes xerrades es pugui estrènyer la relació entre la sectorial d’informàtica i les diverses assemblees territorials proporcionant continguts de gran valor que puguin servir d’ajuda a tots els socis i simpatitzants interessats.

Per qualsevol dubte o per ampliar informació consultar amb [email protected]